Tres en ratlla del Vicenç

Una persona, que vivia en el país sense paraules, des de ben petit tenia un somni, que era ser aviador.

Quan li va tocar prendre la decisió, ell estava convençut, de que volia  ser aviador. Va estar durant molts temps fent el seu somni. Fins que un dia es va sorprendre perquè, per casualitat veient les notícies, van dir que un aviador va tenir un accident molt greu per la obsessió que tenia amb els avions i pilotar-los.

Finalment l'aviador va perdre la seva il·lusió de ser aviador desprès d'assabentar-se d'aquella noticia que no li va agradar gens ni mica. Ell es pensava que ser aviador era segur, es va adonar de que tots el oficis tenen perill, alguns menys que altres.

Tres en ratlla de la Karuna

La meva mare sempre escriu

La meva mare escriu a totes hores. Ella és escriptora de llibres per a nens i passa moltes estones escrivint a l'ordinador, inventant històries que facin volar la imaginació de qui els llegeixi, que facin somiar en llocs imaginaris i països que no existeixen. Ara està inventant una història que es diu El País dels Llibres Oblidats. És una història màgica. Tracta d'un país ple de llibres oblidats pels seus carrers i pels seus racons. La gent d'aquest país llegeix tant i tant que, quan acaba un llibre, ja n'agafa el següent i no recorda guardar l'anterior. I és una pena, perquè ningú podrà llegir l'últim llibre que ha llegit. Però no tot està perdut perquè en aquest país hi viu un inventor molt espavilat que ha aconseguit fer una màquina que troba tots els llibres oblidats i així moltes més persones els puguin llegir i també puguin gaudir-los. En país dels llibres oblidats sabien que llegir és molt important, però encara ho és més compartir el que has llegit.

Tres en ratlla de la Patrícia

És molt difícil

En un país sense paraules un senyor va pensar: puc inventar-me signes o alguna cosa per comunicar-nos. Llavors un dia va dir: inventaré un diccionari on surtin totes les paraules o signes. Un dia va pensar una paraula:  ofici que això pot ser la feina que vulgui ser la persona. Jo puc ser un escriptor, que inventa paraules signes o coses escrites. Llavors va pensar una altre paraula: vocals. Les vocals seran lletres que sempre surtin a les paraules i en algunes paraules s’accentuïn. I així va anar fent fins que a escriure un llibre sencer de paraules. I a partir d’aquí és va publicar perquè tothom pogués parlar o comunicar-se.

Tres en ratlla de l'Adriana

La clau màgica

Un dia una inventora estava escrivint un llibre i , de sobte, va veure una llum que brillava. Llavors es va adonar que era una clau màgica. La agafar i la va posar sobre la taula. El conill va intentar arribar a la taula per cruspir-se la clau. El sol va fer que s'obrís un portal. Ella va entrar i es va tornar petiteta, estava a parvulari. La inventora s'estranyava, però seguia allà. La van portar a una classe i li van fer escriure el seu nom. Va passar molta estona jugant i, quan va passar  pel portal i va entrar, va sortir pel mateix forat que havia entrat. Quan estava dins va avançar al temps i va ser gran un altre cop. Us heu divertit ? Perquè aquesta historieta l'ha escrit ella.

Tres en ratlla del Gerard Orriols

El venedor amb picardia

Hi havia una vegada un venedor que tenia molta picardia per vendre i per fer els seus negocis.

Era un home que havia aconseguit molts diners perquè tenia aptituds pel negoci. Després de caminar molts dies va arribar a la frontera d'un país: el país Sense Paraules. Va entrar al nou país i el va sorprendre molt la pau que hi havia en aquell lloc. No hi havia crits, tot era tranquil i els habitants no parlaven. En Nick, "el venedor", no entenia res, ell estava acostumat a parlar en veu alta i cridar quan feia les seves vendes. Va arribar a un mercat i va estar observant una bona estona. Hi havia molta gent comprant i venent, però res trencava el silenci. De sobte ho va entendre. Aquella gent es comunicaven per signes, sense parlar, però vivien amb normalitat i podien comprar i vendre sense cap problema. Això va fer veure a en Nick que per comunicar-te amb la gent no és necessari alçar la veu.

La Ruleta de la Lucía

La gran boda.

Un dia ens vam anar de passeig amb una climatologia meravellosa. Un dia ens vam llevar amb una energia molt gran per fer un pastís romàntic

per a una boda. Vam encarregar una música especial i moderna perquè la gent ballés com si estiguessin 

electrocutats.

La Ruleta de la Sara

Així es la vida.

Un matí, amb una amiga, estàvem escoltant música. Era una música electrocutant.

Vaig sentir el temps a la TV i vaig pensar: la climatologia és meravellosa.

De cop, vaig dir a la meva amiga Eva que poses reguetó. Al buscar-ho va sortir un noi ballant, semblava posseït. Tenia una energia molt romàntica.

Després vaig donar-li aigua cristal·lina a la meva amiga amb molta solidaritat.

La Ruleta de Karuna

Quan vaig al carrer tot em canvia!

Avui he sortit al carrer i he escoltat música bonica i electrocutant. Quan m'he apropat al mar he sentit la climatologia i m'ha meravellat. Després he mirat l'aigua i he pensat amb la solidaritat, els meus ulls s'han quedat cristal·lins. Més tard he vist a uns nens amb una energia romàntica.  Llavors he vist l'hora i he anat corrents al reguetó, però la gent ja estava mig posseïda.

La Ruleta del Gerard Orriols

El Heavy Metal és una música que t'electrocuta i crea una climatologia meravellosa que provoca una solidaritat cristal·lina i t'envolta d'una energia romàntica.

No és un “reguetó”, però també et sents posseït.

La Ruleta de la Maria Cazcarra

Coses que passen a la vida

Ahir, a casa d'una amiga, em va ensenyar música de forma electrocutada. Pel matí a casa mirava la televisió i vaig pensar que la climatologia és meravellosa!

L’endemà vaig veure un espectacle de “reguetó” i vaig acabar posseïda. Vaig anar a un museu on deien que l’energia era molt romàntica, però no ho entenia i llavors vaig pensar que la solidaritat és cristal·lina com l'aigua.